Reparació i conservació de la façana principal de Cal Ferrer al Catllar, Tarragonès (II)

Composició dels elements i definició dels materials i acabats de la façana a reparar

Ensorrament de dues cases a Tortosa, Baix Ebre

Tortosa torna a ser notícia un any després a causa de l’estat dels edificis del seu nucli antic. En aquest cas, la notícia és per l’esfondrament sobtat de dues cases quan s’estaven fent treballs d’enderroc en aquests edificis declarats en ruïna. Els treballadors han tingut temps d’abandonar el lloc, però una vianant ha resultat ferida greu en el succés. Per desgràcia, aquest tipus d’ensurts es va repetint amb certa freqüència, i la situació de crisi actual en que estem immersos agreuja el problema (podeu consultar la notícia a ara.cat).

Aplicació del resistògraf en les inspeccions d'estructures de fusta antigues

El resistògraf es consolida com a eina d’anàlisi no destructiva que s’utilitza en les inspeccions d’estructures de fusta antigues per localitzar zones degradades.

Resistògraf

Aquest aparell avalua la resistència que la fusta oposa a la penetració d’una agulla d’acer d'1,5 mm de diàmetre que gira a velocitat constant mentre s’introdueix a la fusta. La geometria de la punta de l’agulla té dues vegades el gruix de la vareta per absorbir la força que es concentra en aquest punt. Les dades es representen gràficament i queden enregistrades. S’obtenen uns perfils resistogràfics a escala real mentre es realitza l’assaig, que permet conèixer l’estat de la fusta durant la inspecció. Els perfils representen la força exercida (% d’amplitud) per unitat de longitud (cm). La resistència a la perforació està directament relacionada amb la densitat de la fusta.

Quan la fusta presenta un atac per fongs, la resistència a la penetració disminueix significativament fins a un nivell constant i, quan presenta un atac per insectes, la resistència disminueix puntualment a mesura que el resistògraf creua les galeries fetes per ells o per les larves.

Perfil obtingut amb el resistògraf on s'observen danys en l'extrem superior

Lògicament, la medició obtinguda té un caràcter eminentment local i per això és necessari perforar diverses vegades el mateix element de fusta per poder detectar possibles danys a l'interior. Les mesures preses en diagonal al pla de la secció ens aporten més informació sobre l’estat de l’element perforat. Els angles de penetració inferiors a 90º també ens permeten conèixer l’estat i la naturalesa dels elements ocults i de difícil accés.

L’empresa catalana Sanite elabora estudis d’estructures de fusta antigues utilitzant aquestes tècniques no destructives. També pot fer informes detallats perquè els tècnics de l’edificació desenvolupin els seus projectes de rehabilitació de manera respectuosa i segura.

Posar en valor la calç

La calç és un material utilitzat des dels inicis de la construcció, però en algun moment els nous processos i el ritme accelerat de la construcció van deixar de banda la calç, de manera que va quedar exclosa com a material per construir.

La calç és un material natural, biodegradable i totalment sostenible. Les seves propietats i el respecte al medi ambient fan que sigui un material idoni per a la construcció. Entitats del nostre territori, com ara Joystuc, es dediquen a la difusió, formació i assessorament sobre la calç. En el seu taller del barri de Gràcia de Barcelona imparteixen cursos de formació per donar a conèixer aquest material.

Taller pràctic d'execució d'esgrafiats

Mostra d'estuc esgrafiat

Nova guia Com obtenir el Certificat d'Eficiència Energètica dels edificis existents

El ciutadà disposa ara d’una nova guia per orientar-lo quan necessiti el Certificat d’Eficiència Energètica. La guia Com obtenir el Certificat d’Eficiència Energètica dels edificis existents, ha estat preparada conjuntament per l’EIC, el CCETIC, el CAAT EEB i el COAC, amb el suport de l’ICAEN. Aquesta guia, per una banda, pretén fer més entenedors els conceptes bàsics del certificat i, d’una altra, conscienciar a la gent sobre el valor de l’estalvi energètic que se’n pot derivar de l’aplicació de les millores suggerides en aquesta certificació (podeu consultar la guia).

Camins dels tèrmits per protegir-se de la claror

Túnels en forma de reguerons en les parets

Detall de la construcció terrosa

Cosit de bigues de fusta trencades

Barreja dels components de la resina epòxi

Pastat fins aconseguir una barreja homogènia

Armat de la biga amb barres de fibra de vidre

Reconstrucció del volum de la biga amb resina epòxi

Biga reparada abans d'aplicar-hi l'acabat final

Reparació i conservació de la façana principal de la casa de Cal Ferrer al Catllar, Tarragonès (I)

Estat inicial de la façana

Degradació i elements distorsionants de la façana

Estat inicial- cornisa

Estat inicial - finestra

Estat inicial - llosana del balcó

Estat inicial - balconera

Detalls de la serralleria

Nova Guia per gestionar la rehabilitació d'un edifici d'habitatges

Si sou propietaris d’un immoble, presidents d’una Comunitat, membres d’una Junta d’obres o, simplement, veïns d’un immoble que voleu afrontar les obres de rehabilitació o manteniment del vostre edifici, ara disposeu de la nova Guia per gestionar la rehabilitació d’un edifici d’habitatges, preparada pel Col·legi d'Administradors de Finques de Catalunya, el CAATEEB, la RiME i el COAC, amb l’objectiu d’impulsar la rehabilitació. En aquesta breu guia hi trobareu diverses informacions, consells i recomanacions que us resultaran útils per tirar endavant la rehabilitació. El primer que recomana aquesta guia és que us poseu en mans de professionals amb experiència acreditada i feu cas de les orientacions que ells us donin (podeu consultar la guia).

Certificat i etiqueta energètica. Cèdula d'habitabilitat de 2a ocupació

4t3a ofereix als propietaris d'habitatges el servei complet per obtenir la etiqueta d'eficiència energètica i la cèdula d'habitabilitat de 2a ocupació. Demana informació

Ensorrament d'un edifici a Lleida, Segrià

Nou ensurt viscut al casc antic de Lleida provocat per l'ensorrament d'un edifici de quatre plantes. Per sort, els llogaters no eren als habitatges en el moment de l'esfondrament. Encara no es coneixen les causes de l'accident. L'edifici havia estat revisat i va passar la inspecció tècnica que va donar lloc a obres de reparació. No se sap encara si la reparació va ser suficient. Una paret mitgera era contigua a un solar buit. L'ajuntament de Lleida ja ha enderrocat mig centenar d'edificis en mal estat. La manca de recursos dels propietaris i de l'administració dificulta el manteniment dels edificis vells en els centres històrics. Buidar el centre de la ciutat amb l'enderroc dels edificis i deixar desprotegits els que encara s'aguanten, segurament no és la solució adequada (podeu consultar la notícia a ara.cat).

Reparació de la teulada i les façanes d'una casa a Cubelles, Garraf (VI)

Recuperació d'una figura de pedra

Estat final de les façanes

Detall de la zona superior

Resultat de l'actuació en la porta

Detall del baixant de la teulada

Estat final de la façana lateral

Detall de la balconera i les finestres

Estat final de la teulada

Resultat de la renovació

Detall de les noves teules

Reparació de la teulada i les façanes d'una casa a Cubelles, Garraf (V)

Estuc de calç

Acabat remolinat

Emmarcaments ressaltats

Arc de maó de pla

Sòcol d'estuc acabat raspat

Reparació de la teulada i les façanes d'una casa a Cubelles, Garraf (IV)

Carener

Canaló

Reblert de forats amb morter de calç

Reforç amb malla

Capa de base amb morter de calç

Aprovat el projecte de Llei de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbana

El 5 d'abril de 2013 el Consell espanyol de Ministres va aprovar el projecte de Llei de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbana. La nova llei vol fomentar la rehabilitació dels edificis. Introdueix diverses novetats entre les quals hi ha el nou Informe d’Avaluació dels Edificis. Aquest nou informe amplia el contingut de la Inspecció Tècnica dels Edificis, i inclourà informació sobre el compliment de la normativa d’accessibilitat i la Certificació d’Eficiència Energètica amb caràcter informatiu (podeu consultar la nota de premsa de la web Consejo de Ministros).

Reparació de les terrasses d'un edifici a Badalona, Barcelonès (II)

Esquema del reforç perimetral sobre mur de formigó

Banda impermeable de reforç adherida

Perfil d'alumini fixat mecànicament

Cargolat del perfil

Segellat superior del perfil

Estat final del minvell reparat

Reparació de la teulada i les façanes d'una casa a Cubelles, Garraf (III)

Bastida

Repicat del revestiment

Repicat del revestiment

Repicat del revestiment